Després d’una trajectòria universitària de quaranta sis anys al campus de Bellaterra, el 2017 és jubilà i fou nomenat professor emèrit, condició en què seguí col·laborant en la docència a les titulacions d’Economia, Administració d’Empreses i Ciències Polítiques.
Les seves darreres matèries van ser el govern econòmic de la Unió Europea, l’economia espanyola i l’economia sectorial. Pel que fa la primera, els temes tractaven sobre les bases de l’eurozona, la supervisió i la disciplina dels desequilibris macroeconòmics, la política monetària del BCE, els avenços en la unió bancària i els projectes d’unió fiscal.
El temari sobre Espanya arrencava amb el nou model de creixement de mitjans dels anys noranta, per estudiar després el desenvolupament de la bombolla immobiliària, l’accentuació del desequilibri exterior, les crisis financera i immobiliària a partir de 2008, la recessió subsegüent, les respostes públiques i la recuperació posterior. Una segona part versava sobre l’economia del sector públic en les seves diverses administracions. Els últims temes es dedicaven a la dinàmica demogràfica i al mercat de treball.
La docència d’economia sectorial iniciava als alumnes en l’estudi dels principals sectors econòmics i els factors que explicaven la seva evolució. Els casos objecte d’anàlisi procedien de l’estructura productiva de l’economia espanyola, emmarcats en les tendències internacionals relatives al comportament de les empreses i els sectors. La matèria proporcionava, així, un camí de formació aplicada sobre la competitivitat en sentit ampli i sobre les pràctiques empresarials i regulatòries de l’activitat econòmica.